Traspassos de projectes agroramaders
Relleu generacional i traspassos de projectes
Som en un moment crucial pel que fa a garantir el relleu generacional del sector primari. Si en dos anys tenim més de la meitat dels nostres pagesos i pageses en edat de jubilar-se qui prendrà el relleu? Com ho farà?
Des de l’Escola de Pastors veiem imprescindible obrir aquesta línia de treball. Aprofitar l’experiència i les instal·lacions d’aquelles persones que volen plegar de l’activitat i traspassar-ho. No deixar que tanquin les explotacions petites amb tota la pèrdua que això suposa.
Actualment passa en poques ocasions i, per tant, és necessari anticipar-se i crear un clima que propiciï les transmissions de finques. Per fer-ho, es necessita treballar a diferent escala i en diferents àmbits:
1.-Sensibilització. Tant del sector com de la societat en general. Mantenir l’agricultura i la ramaderia no és un tema rural, si no de tota la societat. En aquest sentit és necessari editar material de divulgació, segmentat per públics, per explicar la importància de la transmissió de finques.
2.-Identificació de les persones properes a la jubilació. És important tenir una base de dades amb la informació de persones que a 5 anys de la seva jubilació mostren interès en traspassar la seva explotació. Aquesta informació, de manera adientment tractada, es bolcarà en un mapa, mapa de transmissió, accessible per a les persones que busquen un traspàs, com a eina d’encontre de les dues necessitats.
3.- Posar en contacte les persones properes a la jubilació amb aquelles que volen reprendre. És necessari generar espais de trobada entre ramaders/es propers a la jubilació i persones que volen reemprendre un projecte ramader. En aquest sentit es crearà un espai de trobada dinamitzat per a apropar les dues realitats, tenint en compte ambdues mirades i facilitant la interacció.
4.-Acompanyar el traspàs. Per garantir que la transmissió es fa de manera efectiva és important acompanyar-la. Un assessorament a tots nivells que faciliti l’entesa entre la persona que cedeix l’explotació i la persona que la reprèn. Acompanyant tot el procés, i garantint que:
- es posa el focus d’atenció en aquells aspectes imprescindibles a tenir en compte,
- es té en compte la diferència de mirades, inevitablement existents, donant confiança en tot el traspàs.
Des del nostre punt de vista és essencial la figura d’un mediador/a que vetllarà perquè la transmissió de la finca es realitzi amb garanties d’èxit.
Alumnes en procés d’instal·lació
Per aquelles persones que són en el procés d’instal·lar-se l’Escola de Pastors ofereix un assessorament tècnic per poder acompanyar en temes relacionats amb documentació necessària, tràmits, gestió de la finca, compra de bestiar, etc.
Aquest acompanyament es fa a través de les tècniques de l’escola i de professionals de la ramaderia extensiva.
Tria el futur de la teva explotació
Nova publicació de la Xarxa pel Relleu Agrari al Pirineu
Aspectes jurídic-fiscals, sobre la valoració de l’explotació i cessió de drets a tenir en compte en el traspàs d’una explotació agrària
Introducció
Els traspassos d’explotacions (siguin a persones de la família o no) son uns processos complexes i llargs on hi intervenen molts factors diferents. Per una banda, hi ha l’aspecte emocional, sovint força menystingut i no pres amb la deguda consideració que es mereix, i per altra banda, hi ha tota la part tècnica (aspectes jurídics, fiscals, de valoració de l’explotació, cessió de drets, etc.) que també requereix atenció, temps de dedicació i anticipació.
Aquí trobareu algunes preguntes bàsiques referent als aspectes jurídics-fiscals, la cessió de drets i el valor de l’explotació, totes elles preguntes elementals que poden sorgir en el moment de preparar el traspàs d’una explotació i que poden servir perquè el cedent es faci una idea dels aspectes que haurà de tenir en compte. No es tracta d’un recull exhaustiu de totes les situacions possibles en les que es pot trobar un cedent i, per tant, no té l’objectiu de resoldre els dubtes individuals que es plantegin cas per cas. Tampoc substitueix l’assessorament individual i essencial al que hauran d’adreçar-se els cedents per resoldre els seus dubtes concrets. Cada cas de traspàs serà únic i, com tal, requerirà un assessorament individual i únic per part d’un expert en cada matèria.
Les respostes d’aquestes preguntes han estat revisades i validades per personal de les Oficines Comarcals del DARP, una gestoria/consultoria fiscal i una empresa experta en taxacions agronòmiques el desembre del 2024. Tanmateix, serà imprescindible que les persones cedents consultin i s’assessorin amb experts en cada temàtica.
L’Associació Rurbans no es fa responsable de la veracitat i actualització de la informació continguda en aquest apartat.
Cessió de drets
Són la materialització d’una de les ajudes de la PAC, directa i desconnectada de la producció, als titulars d’explotacions agràries que siguin agricultors actius. Per poder ser beneficiari de 1 dret cal justificar el manteniment agrari de 1ha. La titularitat dels drets recau sobre 1 titular d’explotació agrària.
La cessió de drets és la transferència dels drets d’ajut bàsic a la renda per a la sostenibilitat que un agricultor pugui realitzar a favor d’un altre agricultor.
Existeixen diferents tipus de cessions de drets:
- Cessions DEFINITIVES: hi ha diferents tipus de cessions definitives (herències, jubilacions, compra-vendes, acords a tres parts, finalitzacions d’arrendament de terres….) i aquestes poden anar acompanyades o no de transmissió de terres. A continuació es fa uns apunts als aspectes més rellevants d’aquest bloc de cessions:
- Compravenda amb terra: el cedent ven la terra juntament amb els drets que pertanyen a la mateixa regió. El número de drets haurà de ser igual o menor al número d’hectàrees de terra objecte de venda. Es tracta d’una compravenda on no s’aplica cap peatge als drets, és a dir, aquests no perden el seu valor.
Pel que fa als terminis, cal tenir en compte que el contracte de compravenda s’haurà d’haver formalitzat entre la finalització del termini de modificació de la DUN de la campanya anterior I el termini de modificació de la DUN de la campanya actual. El contracte també haurà d’estar liquidat d’impostos.
- Compra-venda sense terra: el cedent pot vendre els seus drets sense vendre hectàrees de terra. En aquest cas, s’aplicarà un peatge del 30%, és a dir, el dret perdrà el 30% del seu valor. Per tant, el comprador tindrà uns drets amb un 30% menys del valor inicial (deixarà de cobrar un 30% del seu valor).
Casos en que no s’aplicaria peatge:
Una excepció a aquest peatge seria si el cedent es vengués TOTS els seus drets sense terra i l’import total dels quals (valor nominal) fos inferior a 300€. En aquest cas, no s’aplicaria cap peatge.
Un altre cas on no s’aplicaria peatge, és si la venda de drets sense terra es fes a un nou agricultor o a un jove agricultor. El nou i el jove agricultor haurien de complir els requisits de nou i jove agricultor a data fi de la modificació de la DUN en la qual es notifica la compravenda.
- Cessions per jubilació o incapacitat laboral: les cessions per jubilació exigeixen que el cedent dels drets es jubili de l’activitat agrària i que el cessionari dels drets sigui un familiar fins a tercer grau de consanguinitat/afinitat. No comporta cap retenció o peatge del valor de cada dret per a la reserva nacional.
- Cessions temporals: es tracta d’un arrendament de drets i pot ser amb terra o sense terra.
- Arrendament de drets amb terres: L’arrendament de drets amb terra ha d’anar acompanyat d’un número equivalent d’hectàrees de terra que pertanyin a la mateixa regió que els drets i mentre duri l’arrendament dels drets haurà d’estar vigent l’arrendament de les terres. Els contractes d’arrendament de terres han de complir amb el que marca el Codi Civil Català al respecte, han d’estar liquidats d’impostos i s’han d’haver formalitzat entre finalització termini modificació DUN campanya anterior i termini modificació DUN campanya actual.
- Arrendament de drets sense terres: comporta una retenció d’un 30% del valor de cada dret per a la reserva nacional ( a no ser que s’arrendin a un jove agricultor, que llavors no s’aplicarà cap peatge). La durada de l’arrendament de drets sense terra serà d’1 any. Un cop complert el termini d’un any, se n’executarà la finalització automàtica i els drets tornaran al seu propietari. Si, un cop vençut el termini de l’arrendament de drets, el propietari decideix cedir-los un altre cop per arrendament i sense terra, la cessió tornarà a estar sotmesa a peatge.
Ser agricultor actiu i mantenir agràriament tantes hectàrees com drets es tinguin que pertanyin a la mateixa regió. Si no es declara una hectàrea per dret de la mateixa regió, aquest dret es deixarà de cobrar. Si això passa durant més de dos anys, el propietari dels drets en perdrà la titularitat i aquests passaran a la reserva nacional.
- Dates: els documents que acrediten la cessió formalitzats en termini (contractes de CV/arrendament, jubilació, herència…)
- Liquidació d’impostos de la documentació que acredita la cessió
- Termini i canal de comunicació de les cessions
- Condicions especials del cedent/cessionari que puguin acreditar l’exempció de retenció
- Disposar d’una explotació agrària en mida i regions compatible amb la cessió de drets
- Condició d’agricultor d’actiu
Sí, els drets es poden vendre al preu que es vulgui i a qui es vulgui, tot i que el comprador haurà de ser agricultor actiu i mantenir agràriament tantes hectàrees de terra de la mateixa regió que els drets per poder-los cobrar.
Els drets els cobra qui treballa la terra, no van lligats a una propietat ni a una referència cadastral. Per tant, es pot cobrar els drets sense tenir una propietat. Però aquests no es podran cobrar si no estan associats a unes terres que es declarin a la DUN (siguin de lloguer o en propietat). En aquesta situació, es podran mantenir els drets durant 2 anys, però si a partir del tercer any els drets no estan actius (és a dir, porten 2 anys consecutius sense cobrar-se), passaran a la reserva nacional i el seu propietari en perdrà la titularitat.
Els podré seguir cobrant sempre i quan segueixi sent agricultor actiu i mantingui agràriament tantes hectàrees com drets, ambdós de la mateixa regió.
Per tenir dret a cobrar l’Ajut Bàsic a la Renda per a la sostenibilitat (ABRS) i la resta d’ajuts directes s’ha de ser agricultor actiu. L’ agricultor es el titular de l’explotació agrària i que exerceix una activitat agrària (és qui pren les decisions, assumeix el risc empresarial i obté els beneficis). Aquest agricultor per ser considerat actiu ha de complir que , almenys el 25% dels seus ingressos totals provinguin de l’activitat agrària, o be estar donat d’alta a la seguretat social per a una activitat agrària (aquesta alternativa només serveix per a persones físiques). Els titulars que l’any anterior van cobrar menys de 5.000€ d’ajuts directes estan exempts de complir els requisits d’agricultor actiu.
A més també haurà de declarar a la DUN i mantenir agràriament, com a mínim el mateix nombre d’hectàrees de terra que els drets que tingui (si vol cobrar tots el drets). I els drets hauran de ser de la mateixa regió on tingui les terres declarades.
Primer s’hauria de resoldre la duplicitat de terres (control DUN) i s’actuaria en conseqüència.
La que s’adeqüi a la situació real, maximitzant l’acompanyament de transmissió de terres juntament amb la cessió de drets. També es pot valorar en paral·lel la sol·licitud de drets a la Reserva Nacional.
La comunicació de la cessió de drets s’ha de fer a través de l’aplicació DUN i dins el termini establert (des de l’inici campanya DUN fins a final del període de modificacions, és a dir, normalment entre l’1 d’abril i el 30 de maig).
S’ha de tenir en compte que les cessions de drets només es poden realitzar a cessionaris agricultors actius (excepte herències sempre i quan el cessionari cedeixi definitivament els drets a un tercer i finalització arrendament de drets).
És molt aconsellable consultar una persona experta en cessions de drets ja sigui de les entitats col·laboradores o de les Oficines Comarcals del DARP perquè us pugui assessorar en el vostre cas concret i amb la informació actualitzada. Una bona orientació en el moment del traspàs pot resultar bàsic per contribuir a sostenir econòmicament l’explotació sobretot els primers anys de les incorporacions del relleu.
Valoració de l’explotació
El valor que té una explotació es pot definir com el grau d’utilitat que l’explotació té pel seus usuaris o propietaris. En la nostra societat, el valor es transforma quasi automàticament sempre en diners, tot i que això no deixa de ser una conversió que es fa per facilitar la transacció de béns i serveis.
És important diferenciar entre valor i preu:
- El valor representa la utilitat o benefici percebut.
- El preu és la quantitat monetària acordada en una transacció, entre venedor i comprador
Aquests dos conceptes poden divergir significativament. Per exemple, en un mercat amb escassetat de terres agrícoles, els preus poden ser molt més alts que el valor d’aquestes terres determinat d’una manera objectiva.
El valor de l’explotació es basa principalment en dos factors:
- la utilitat que tingui pel seu usuari
- el cost d’obtenció o creació d’aquest bé
El cost reflecteix els recursos invertits en la creació o adquisició del bé. Quan més complex és el bé i més temps ha passat, més difícil resulta calcular el cost total.
El valor d’una explotació no deixa de ser un concepte relatiu, ja que la utilitat es subjectiva (el que sigui útil per algú no té perquè ser-ho per una altra persona) i a més, el cost d’haver creat aquella explotació també pot ser relatiu en funció del moment en què es determini i de l’escassetat de béns del moment.
És el procés pel qual s’estableix el valor que té l’explotació, o sigui, el grau d’utilitat que representa pels seus propietaris. En la valoració d’una explotació no es determina el preu de l’explotació, ja que aquest es fixarà al final de la negociació entre la persona que la vengui i la persona que la compri.
La valoració d’una explotació o de qualsevol empresa se sol fer des del punt de vista econòmic i financer, considerant que l’explotació és un bé durador, del qual se’n esperen un conjunt de rendes en el futur, tot i que aquestes dependran de com es gestioni l’explotació i d’altres factors externs.
Per determinar el valor de la teva explotació és molt aconsellable que comptis amb el suport d’una persona especialista en avaluar explotacions. Aquestes persones poden ser, per exemple, enginyers/es agrònoms especialistes en taxacions i es poden trobar a partir del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya. Aquests professionals adoptaran el mètode de càlcul del valor teòric de la vostra explotació més apropiat pel vostre cas, i segons si sou una persona física o jurídica.
És aconsellable de determinar el valor de l’explotació per parts, ja que no totes les parts tenen perquè anar a un mateix fi (venta, lloguer, cessió…). De fet, unes terres potser es llogaran o es vendran, mentre que uns animals segurament es vendran. Per tant, pot ser un avantatge determinar-ne el valor per separat i tenint en compte si es vol vendre o llogar la part en qüestió.
Una explotació en la qual es venguin unes parts i se’n lloguin unes altres, farà que el preu de traspàs sigui inicialment més baix que si es venen tots els seus elements. Això podria facilitar el traspàs, en casos d’explotacions altament tecnificades o molt grans, on el preu total de venta pot ser molt elevat i difícilment assumible per la majoria de relleus. Una explotació estarà formada per tots o alguns dels següents elements:
- Instal·lacions
- Animals
- Maquinària
- Terres
- Intangibles
Durant el procés de negociació, el valor de l’explotació serà debatut per arribar a un consens del preu de venda o lloguer. El preu final dependrà de diversos factors, tan qualitatius com quantitatius. Aquests factors inclouen, entre d’altres:
- Factors de demanda: l’interès de múltiples persones que vulguin agafar el relleu pot fer augmentar el preu.
- Factors econòmics generals: les condicions del mercat, les taxes d’interès i altres indicadors econòmics també poden influir en el preu.
- Capacitat financera i motivació del relleu: les possibilitats econòmiques del relleu poden afectar les negociacions, de la mateix amanera que la motivació del relleu per agafar el traspàs.
- Relació entre cedent i relleu: la “química” entre les parts pot influir en el procés de negociació.
- La pressa que tinguin les dues parts per realitzar el traspàs.
- Factors qualitatius: l’esforç i la dedicació del cedent al llarg dels anys, pot fer augmentar el preu que se’n demani tot i que el valor sigui més baix.
Pel que fa a aquest últim punt, es important saber que els cedents sovint esperen molt de la valoració de la seva explotació, ja que els ha costat molt d’esforç i sacrifici arribar fins a allí. El valor que se n’obté mitjançant el procés de valoració acostuma a ser inferior al valor que el cedent li donaria i això porta a una decepció. Tanmateix, cal pensar que el relleu adquireix un potencial de rendibilitat i no el passat de l’explotació en si. Al final, el preu serà el resultat d’una negociació entre el cedent i el relleu, on hi poden intervindré els factors esmentats anteriorment, entre d’altres.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació disposa d’una evolució dels preus mitjans anuals de les terres de conreu i aprofitaments agrícoles més significatius. Els Serveis Territorials de cada zona recullen els preus mitjos observats de les transaccions realitzades en cada Unitat Territorial de referència, exceptuant aquelles transaccions que no son per a fins agrícoles (per exemple construcció) o les transaccions entre familiars. L’objectiu d’aquestes estadístiques és disposar de les variacions temporals i de les diferències geogràfiques dels preu i no tant precisar els preus absoluts, ja que la informació de la qual disposa el DARP es molt limitada. De la mateixa manera, el DARP també publica els cànons anuals d’arrendament rústic. Aquestes dades es presenten per províncies, així doncs, tenen una representativitat baixa ja que estem en una país amb una gran variabilitat d’entorns.
Preus de les terres agrícoles: https://agricultura.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/observatori-agroalimentari-preus/preus-terra/preus-terra-agricola/
Cànons anuals d’arrendament: https://agricultura.gencat.cat/ca/departament/estadistiques/observatori-agroalimentari-preus/preus-terra/canons-arrendament/
El preu de transmissió d’una explotació està limitat per la capacitat financera del relleu. Aquesta capacitat financera inclou tant els recursos propis com el finançament extern (p.ex: préstecs bancaris, etc.). Els factors clau que determinen el preu màxim són:
- Aportació personal del relleu
- Capacitat d’endeutament
- Benefici anual previst del negoci
El benefici anual és crucial, ja que determina la capacitat de reemborsament del préstec. Serà essencial analitzar l’import dels beneficis previstos i l’evolució esperada d’aquests beneficis, ja que aquests determinaran la capacitat del relleu a fer front als pagaments dels préstecs i, per tant, serviran per determinar si la capacitat financera del relleu es l’adequada per l’adquisició de l’explotació.
El preu final de transmissió ha de ser viable tant per al cedent com per al relleu, tenint en compte les perspectives futures de l’explotació i no només el seu valor històric.
Aspectes jurídic-fiscals en el traspàs d’una explotació
En termes generals, és la part que ven qui ha d’assumir la majoritat d’impostos que afecten el traspàs.
- Impost de societats
- Es tributa quan la part venedora és persona jurídica i el que es ven és l’activitat
- L’assumeix qui ven
- És sempre un 25%
- Impost sobre la Renta de les Persones Físiques (IRPF)
- Per a empresa individual (persona autònoma), comunitat de béns o societat civil
- L’assumeix qui ven
- Es tracta d’un impost progressiu: com més alt és el valor de l’operació, més alt és el valor a tributar de l’impost
- Impost sobre successions
Es tracta d’un impost traspassat a les comunitats autònomes, de manera que poden haver variacions entre comunitats pel que fa a reduccions, exempcions i tipus imposable
- Es tributa quan el traspàs es fa via herència
- L’assumeix qui rep
- L’herència de participacions en una SL es pot beneficiar d’una reducció del 95%
- En el cas d’una Cooperativa es tributa menys si l’activitat es manté durant 5 anys
- Impost sobre donacions
- Es tributa quan el traspàs es fa via donació
- L’assumeix qui rep
- La donació de participacions en una SL es pot beneficiar d’una reducció del 95%
- La tributació varia en funció del grau de família o d’una base general si no hi ha parentiu
- Impost de transmissions patrimonials.
Agrupa tres impostos sota un mateix títol:
- TPO (transmissions patrimonials oneroses)
- L’activitat està exempta, l’habitatge no (10% TPO)
- OS (operacions societàries)
- AJD (Actes jurídics documentats)
Quan es tributa ITP no es paga IVA i a la inversa.
- Impost sobre el Valor Afegit (IVA)
Autònoms acollits al Règim Especial de l’Agricultura, Ramaderia i Pesca (REARP):
- No han de fer declaracions d’IVA i a conseqüència tampoc poden deduir-se l’IVA de les factures que paguen
- En retribució poden aplicar la compensació agrària en les seves vendes a altres empresaris
Societats i autònoms que renunciïn al Règim Especial de l’Agricultura, Ramaderia i Pesca (REARP):
- Han de tributar per IVA i presentar les declaracions periòdiques (habitualment de manera trimestral).
- Poden deduir IVA de totes les seves inversions i despeses corrents
- Plusvàlua (impost sobre l’increment de valor sobre terrenys urbans, IIVTNU)
- Impost que grava l’increment de valor d’un terreny de naturalesa urbana quan se’n fa una transmissió
- Es tracta d’un impost municipal que es calcula en base a una fórmula en què el tipus imposable pot ser diferent a cada municipi
- L’assumeix qui ven
- Les finques rústiques n’estan exemptes
La informació que es recull aquí fa referència al traspàs (compravenda) d’una explotació entre dues parts que són empresàries i estan donades d’alta d’activitat.
Es recullen diferents supòsits en funció de la forma jurídica que puguin tenir o el règim fiscal que se’ls apliqui.
FINQUES RÚSTIQUES
- Exemptes d’IVA
- Subjectes a l’impost de Transmissions Patrimonials (TPO)
- Exemptes de plusvàlua.
- S’ha d’imputar màxim un 3% de la despesa a l’any.
EDIFICACIONS
- La part venedora ha d’assumir la plusvàlua.
- Si són edificacions rústiques, la transmissió està exempta d’IVA i subjecta a TPO (igual que les finques rústiques).
- Si són edificacions urbanes (que no siguin d’obra nova) també tributen per TPO.
ANIMALS
- En relació a l’IVA sobre la venda tenim diversos supòsits:
- Venedor i comprador acollits al REARP (Règim Especial de l’Agricultura, Ramaderia i Pesca.): no hi ha IVA en l’operació.
- Venedor no acollit al REARP i comprador sí: hi ha factura amb IVA, que paga el comprador, el venedor ha de declarar i ingressar l’IVA cobrat a hisenda.
- Venedor acollit al REARP i comprador no: es produeix Inversió del subjecte passiu, és a dir, el comprador fa la factura de l’operació i declara l’IVA a hisenda.
MAQUINÀRIA
- En relació a l’IVA sobre la venta tenim tres supòsits:
- Venedor i comprador acollits al REARP: no hi ha IVA en l’operació.
- Venedor no acollit al REARP i comprador sí: hi ha factura amb IVA, que paga el comprador, mentre el venedor ha de declarar i ingressar l’IVA cobrat a hisenda.
- Venedor acollit al REARP i comprador no: es produeix Inversió del subjecte passiu, és a dir, el comprador fa la factura de l’operació i declara l’IVA a hisenda.
Com afecta el ROMA (Registre Oficial de Maquinària Agrícola) al traspàs?
Amb el traspàs de la maquinària s’ha de procedir de forma telemàtica a fer el canvi de titularitat en el Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA).
TRACTOR
- Si té menys de 10 anys el comprador ha de pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials, si es tracta d’una venda entre particulars; si es tracta d’una venda entre empreses i/o autònoms es tributa per IVA i sempre segons el que es diu en el punt anterior (maquinària).
TREBALLADORS
En un traspàs cal tenir en compte les especificitats que l’afecten a nivell de règim laboral.
Els treballadors van amb l’explotació:
- Si l’explotació es tanca els treballadors s’han d’indemnitzar.
- Si l’explotació es traspassa:
- Si la nova explotació no vol els treballadors els ha d’indemnitzar.
- Si la nova explotació vol els treballadors s’han de subrogar amb l’antiguitat corresponent i donant continuïtat als drets adquirits.
DRETS
- No tenen valor de cost.
- Exempts d’IVA.
DEUTES
- Si els deutes van lligats a elements que es traspassen haurien d’estar saldats abans de la compravenda. De no ser així, la part compradora assumeix el deute i les seves conseqüències (interessos, recàrrecs, execució de la hipoteca,…).
- Si, per exemple, es tracta de deutes no saldats amb proveïdors es traspassen amb l’explotació i ha de constar al contracte de compravenda.
Per tal de minimitzar les despeses fiscal quan es traspassa una explotació és important planificar el traspàs a anys vista i procurar:
- Comptar amb l’ajuda d’assessorament especialitzat, ja que cada cas és únic.
- Fer un balanç jurídic i fiscal del patrimoni i de l’activitat per tal de determinar els preparatius necessaris en la transmissió de l’explotació sota les millors condicions fiscals i financeres.
- Tenir els mínims deutes pendents, sobretot amb l’administració pública (Seguretat Social, hisenda, ajuntament).
*Per aclarir-ho es pot sol·licitar el certificat sobre corrent de pagament (és enunciatiu) i el certificat de successió d’activitat.
*Cal tenir en compte la responsabilitat solidària: la relació entre diversos deutors, cada un dels quals ha de respondre per la totalitat de l’obligació.
- Tenir el màxim d’amortitzacions fetes (veure amortitzacions).
- Si la forma jurídica de l’explotació és la d’empresari individual (autònom) i el benefici de l’explotació és superior a 80.000 euros es recomana crear una SL per evitar despeses fiscals a l’hora de fer el traspàs (veure Un canvi de forma jurídica amb el traspàs, com afecta sobre els impostos?).
- Sol·licitar la qualificació d’Explotació Agrària Prioritària (EAP)
L’EAP és una qualificació que es dona si es compleixen certs requisits i que atorga certs beneficis fiscals, sobretot a la persona que agafa el relleu, a condició que durant 10 anys no pot vendre ni llogar l’explotació. Es pot trobar més informació sobre aquesta qualificació en aquest vincle: https://agricultura.gencat.cat/web/.content/09-desenvolupament-rural/declaracio-unica-agraria/enllacos-documents/formacio/fitxers-binaris/dun2023-tr-25-explotaci-agra-prioritaries.pdf
- Ser beneficiari del Règim Especial de l’Agricultura, Ramaderia i Pesca. https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/va_es/iva/regimenes-tributacion-iva/regimen-especial-agricultura-ganaderia-pesca.html
Si el comprador vol desenvolupar la seva activitat sota una forma jurídica diferent a la d’empresari individual (autònom) és recomanable constituir primer la nova societat (SCP, Cooperativa, SL…) i fer el traspàs directe a la societat. De no fer-ho així, tots els elements del negoci es traspassen a la persona física (comprador) i després s’ha de fer una segona compravenda de la persona física a la nova societat, cosa que implica més dedicació de temps i més costos de gestió i de tributs.
Si el que es compra són les participacions d’una SL o s’entra com a persona sòcia a una cooperativa i la societat es dissol, el canvi de titularitat dels elements que es traspassen també poden suposar un guany per al qual s’ha de tributar per IRPF, afegit al cost de dissoldre la societat. Caldrà valorar-ho en cada cas.
El traspàs d’una explotació no ha d’incloure necessàriament totes les parts, sinó que pot ser parcial o total:
- Parcial: la persona cedent pot conservar alguns elements de l’explotació però en traspassa d’altres per tal que la persona que agafa el relleu pugui tirar endavant el seu projecte.
- Total: es traspassa l’explotació en la seva totalitat: edificacions, finca rústica, maquinària,…
Hem de tenir en compte que no cal traspassar tots els elements de la mateixa manera: n’hi ha que es poden llogar (terres, edificacions,…), d’altres que es poden vendre (animals, maquinària, drets,…) i d’altres també cedir o donar. Les repercussions a nivell fiscal varien en funció del model de transmissió que es porti a terme.
Per exemple, si el relleu de l’explotació o el relleu dels elements té lloc per mitjà de la venda haurem de tributar sobre cada un d’ells. En canvi, si el relleu de l’explotació o dels elements té lloc per mitjà de l’arrendament o la cessió els elements, no haurem de tributar sobre ells.
En general, hi ha quatre maneres de transferir les parts d’una explotació:
- Lloguer: l’arrendament no representa realment un traspàs perquè no es transmet la propietat, sinó un dret d’ús o d’explotació durant un temps determinat. L’operació, doncs, suposarà un ingrés per a l’arrendador (propietari) i una despesa corrent de l’activitat per a l’arrendatari (qui en fa ús).
És una solució factible en cas de no poder fer front a la compra, però cal tenir en compte que fer inversions sobre els elements que no són propis desincentiva.
- Compravenda: a diferència de l’arrendament, amb la compravenda es traspassa la totalitat de la propietat sobre els elements. Si es genera un guany patrimonial caldrà tributar per aquest concepte de la mateixa manera que caldrà tributar pel canvi de titularitat de la propietat (veure Per cada un dels elements que conformen una explotació ramadera, quins impostos s’apliquen quan hi ha un traspàs?).
- Cessió: el titular conserva la propietat i la persona que en fa ús no ha de pagar ni tributar per explotar-la.
- Donació i herència: com que la normativa en aquest aspecte és canviant sempre cal assegurar-se de si tributàriament és millor anticipar un traspàs en vida (donació) o fer el traspàs per mortis causa (herència).
Pel que fa als impostos, en el cas de la compravenda:
- S’haurà de tributar l’IVA o el TPO (els dos alhora no, ja que són impostos incompatibles).
- Els guanys o pèrdues de l’operació s’han d’incloure a la declaració del venedor, ja sigui IRPF o IS, com també la plusvàlua (IIVTNU) en cas d’incloure immobles urbans.
En el cas de la donació i herència:
- Haurà de tributar qui rep (donatari o hereu) per l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) i per les plusvàlues en cas d’incloure immobles urbans.
El traspàs d’una explotació no s’ha de fer necessàriament en un sol cop, també es pot fer de forma progressiva. En aquest sentit parlem de traspassos progressius o directes.
- Progressiu: a nivell de compravenda el traspàs es pot fer per parts preveient una venda ajornada en el temps amb clàusules de revisió total o parcial del preu.
En aquest cas, a nivell tributari cal estudiar el moment de l’any en què es fa la transacció per tal de minimitzar l’aplicació d’impostos:
- Si el venedor és persona física que tributa per IRPF i el traspàs es difereix en diferents exercicis fiscals (habitualment coincidents amb els anys naturals) pot minimitzar la tributació d’IRPF sobre els guanys, ja que és un impost progressiu (veure IRPF).
- Si el venedor és persona jurídica que tributa en Impost de Societats (IS) pagarà el mateix % d’impost.
A nivell de gestió el traspàs també pot ser progressiu de manera que hi hagi inicialment el traspàs de la gestió i posteriorment el traspàs de la titularitat.
- Directe: el traspàs té lloc i es fa oficial en una sola vegada.
Les amortitzacions estan condicionades pels cicles econòmics que marca el govern: hi ha anys que són de lliure amortització, de manera que es pot aprofitar per aplicar tota o una part significativa de l’amortització en aquest any.
També cal tenir en compte que l’estat de les amortitzacions dels diferents elements (si estan o no finalitzades) afecta al càlcul del guany o pèrdua que té el venedor i per tant la seva tributació.
*Taula d’amortització vigent per al 2024. Font: AEAT
- CONTRACTE D’EXPLOTACIÓ: inclou terres, maquinària, animals… en definitiva una explotació completa (no són habituals)
- CONTRACTE RÚSTIC. És el més habitual en el cas de les explotacions agro-ramaderes: la part arrendadora lliura la finca rústica a la part arrendatària pel temps establert en el contracte a canvi d’un preu o renda, que pot ser en espècies si ho acorden ambdues parts o en actuacions de millora de la finca. La durada establerta depèn de la normativa vigent en el moment de pactar. Un cop vençut el temps de contracte es prorroga per 5 anys a no ser que una de les parts el vulgui rescindir (a un any vista segons l’any agrícola, regit pels usos i costums de cada zona). Aquest contracte no inclou l’habitatge, però sí les edificacions productives, la maquinària i les eines existents. Inclou també la cessió al conreador del dret a fertilitzar la finca.
Les despeses extraordinàries de conservació i reparació de la finca són a càrrec del propietari sense dret a apujar la renta. Les despeses ordinàries de conservació i manteniment són a càrrec de l’arrendatari, sense dret a reemborsament. Les millores en sí les assumeix la part arrendadora o l’arrendatària en funció a la llei, una resolució judicial o una resolució administrativa. La part arrendatària pot portar a terme millores ordinàries a la finca prèvia notificació a la part arrendadora.
Si l’arrendatari/a és conreador personal i directe té dret a adquisició preferent (tanteig i retracte).
En cas de defunció de l’arrendatari/a els seus drets es lleguen per causa de mort a hereus o legataris.
- CONTRACTE DE PARCERIA: explotació conjunta, el propietari té dret a un control.
Contracte d’explotació agrícola o agropecuària, en virtut del qual el propietari cedeix l’ús temporal de la terra a un agricultor, mitjançant el pagament per aquest d’una part dels productes o fruits.
Aquesta mena de contractes es regeixen essencialment pel principi d’autonomia de la voluntat dels contractants i les seves condicions són variables, tant en la participació corresponent al propietari, com en les aportacions que a voltes fa aquest, participant en despeses de l’explotació. La llei del Parlament de Catalunya de l’onze d’abril de 1934, dita llei de Contractes de Conreu, va regular la parceria, però fou anul·lada pel Tribunal de Garanties Constitucionals. Les lleis de l’Estat espanyol dels anys 1935 i 1942, regularen, en part, els contractes de parceria i els seus efectes. Actualment aquests es regeixen per la llei d’arrendaments rústics de l’any 1980.
- CONTRACTE DE MASOVERIA: parceria que inclou habitatge (gratuït o remunerat). Un cop vençut el temps de contracte es prorroga per 5 anys a no ser que una de les parts el vulgui rescindir (a un any vista segons l’any agrícola). Els aprofitaments no vinculats al conreu (caça) són per al propietari. Contracte que s’ha d’elevar a escriptura pública.
Les despeses extraordinàries de conservació i reparació de la finca són a càrrec del propietari sense dret a apujar la renta. Les despeses ordinàries de conservació i manteniment són a càrrec del masover, sense dret a reemborsament.
Si el masover és conreador personal i directe té dret a adquisició preferent (tanteig i r retracte).
En cas de defunció del masover els seus drets es lleguen a hereus o legataris.
Els propietaris han de tenir en compte diversos aspectes importants en relació als contractes de conreu:
- Existeix una normativa d’arrendaments rústics que cal respectar. S’aplicarà la normativa vigent en el moment en que es pacta l’arrendament.
- És essencial assessorar-se adequadament abans de formalitzar un contracte d’arrendament rústic, parceria o masoveria.
- Es recomana incloure pactes i condicions addicionals als previstos per la llei, com per exemple:
- Obligació del llogater de tenir tots els permisos en regla i sol·licitar els necessaris.
- Definició del dret de pas.
- Actualització de la renda en l’arrendament rústic segons l’IPC, en lloc de l’IPPA (Índex de Preus Percebuts Agraris).
- Exempció de responsabilitat civil de la propietat per danys causats per l’arrendatari, parcer o masover.
- Els contractes de conreu s’han de formalitzar per escrit.
Aquestes consideracions ajuden a prevenir possibles conflictes i a establir una relació contractual més clara i segura per a totes les parts implicades.
Conclusions
Tal i com queda reflectit en aquest document, els traspassos d’explotacions son uns processos complexes, on hi intervenen diversos factors que cal tenir en compte per tal que es realitzi d’una manera satisfactòria.
Es molt recomanable que els cedents busquin assessorament extern per part de persones expertes que podran aconsellar-los i trobar la millor solució pel seu cas particular.
Aquest document pretén donar unes pistes d’allò que s’haurà de tenir en compte, però no és exhaustiu i no presenta tots els casos possible, ja que aquests poden ser infinits. És per això que els cedents s’hauran d’assessorar individualment amb experts de cada un dels àmbits, que a més estaran al cas de les actualitzacions de les normatives i procediments que puguin anar canviant.
___
Informe realitzat per Associació Rurbans
3 de desembre de 2024