Novament, una oportunitat perduda per canviar les polítiques agràries cap a una agricultura i una ramaderia més sostenible i que permeti viure dignament a la petita pagesia.
Aquests darrers dies s’ha estat debatent al Parlament Europeu la nova reforma de la PAC pel proper període 2023-2030. Una política que compta amb un pressupost de 363.000 milions d’euros (en el darrer període) i que no aconsegueix els objectius amb els quals es va crear:
- Garantir a la població d’Europa l’abastiment d’aliments a preus assequibles
- Millorar el posicionament de l’agricultura als mercats
- Garantir a la pagesia un nivell de renta suficent
Des de la conferencia d’Stresa de juliol del 1958 s’han anat succeint diverses reformes per adaptar-se a l realitat de cada moment. Darrerament, amb la sostenibilitat com a objectiu transversal, no s’aconsegueix una política més justa i que promogui la pagesia sostenible i sustentable.
Les negociacions de cara al nou període es van començar al 2018 i se suposava que havia de ser una canvi important no pel que fa a l’estructura però sí als instruments. A grans trets, es preveu:
- a) Plans estratègics nacionals que hauria de permetre fer la pròpia diagnosi del sector per part dels estats membres
- b) Pagesia genuïna, és a dir, aquelles persones que tenen una relació real i directa amb l’activitat agrària i ramadera
- c) Limitació dels drets històrics per donar igualtat d’oportunitats
- d) Ecoesquemes dins del Pilar I dirigits a mitigar el canvi climàtic i millorar la biodiversitat
Tot això suposa una finestra d’oportunitat per una pagesia més verda, més justa i amb la que assolir la Sobirania Alimentària.
Tanmateix, el panorama sembla que seguirà sent que el 80% dels fons de la PAC aniran al 20% dels beneficiaris potencials d’aquestes polítiques. Les explotacions més grans, intensives i millor ubicades seguiran rebent més ajudes, com a conseqüència les més petites i en zones desafavorides són expulsades del mercat, amb la conseqüent pèrdua d’agents rellevants a les zones rurals. Mentre no es desplegui legislació rellevant al respecte l’incompliment de les mesures encarades a incentivar una agricultura i ramaderia més verda seguirà al voltant del 30%.
El recolzament de les explotacions que són en règim de sistemes d’alt valor natural (SAVN) és només de paraula, sense cap mesura ni incentiu real.
El fet que la nova reforma de la PAC se segueixi bastant en els pagaments directes impossibilita un canvi real en el model productiu actual. Si bé el canvi de model no pots ser d’un dia per un altre, si ens hauria agradat veure que se substituïen els pagaments directes que només tenen en compte superfície i caps de bestiar per pagaments per aprovisionament de bens i serveis al conjunt de la societat. La nova PAC no comporta, de facto, cap canvi substancial i això ens aboca a més pèrdua de biodiversitat, conseqüentment, menys resiliència i un augment del cavi climàtic.
Els responsable que això sigui així, tenen noms i cognoms. La pressió dels sectors tradicionalment beneficiats econòmicament per la PAC impedeixen el canvi.
Aquesta part del sector, sovint explica que l’actual règim és necessari per mantenir la gent al camp. Tanmateix, creiem que és precisament l’esquema actual el que ha obligat a tancar milers d’explotacions i ha sigut responsable d’una part de l’èxode rural.
A més, a dia d’avui, les externalitats negatives del actual sistema agroalimentari supera en més d’un terç el seu valor econòmic.
Hem perdut una oportunitat per millorar les polítiques agroalimentàries que acompanyin un sistema més sostenible i més just. Potser aquesta vegada definitivament fem tard.